Us informem que les entitats que vam posar en marxa aquest blog hem decidit deixar-lo “congelat” ara que acaba l’etapa de confinament, comencen a obrir els locals i ens posem en marxa de manera presencial.
El seu contingut continuarà sent visitable i es podrà consultar la informació com a material històric.
Creiem que s’han complert els objectius amb què es va pensar: ser una eina útil d’informació i un mirall de les moltes iniciatives veïnals que han intentat donar resposta a la crisi sanitària que ens va obligar a tancar-nos.
Ara ens trobareu als locals, les webs i les xarxes de les respectives entitats: se’ns gira molta feina.
Volem agrair l’aval que ens heu donat amb les vostres visites, això ens ha fet pensar que anàvem per un bon camí. Desitgem no haver de reactivar-lo, o no pels mateixos motius.
Una cosa sí que tenim clara: el barri està viu, fins i tot quan està “immobilitzat”. Una forta abraçada i ens veiem pels carrers.
Ens trobareu a:
AV Prosperitat: Baltasar Gracián 24-26. Local obert a la disposició de les entitats i veïnat a partir del 26 de juny. Reunions a partir del 30 de juny i tots els dimarts de juliol (vocalia de sanitat a les 19h i junta a les 20h). www.prosperitat.org /avprospe@prosperitat.org
Casal de Barri de Prosperitat: Plaça Ángel Pestaña s/n. Obert a partir del 25 de juny de dilluns a divendres de 10 a 13h i de 17 a 20h. Servei de bar a partir de l’1 de juliol. 93 353 86 44. www.casalprospe.org / info@casalprospe.org
La setmana passada no vàrem publicar l’informe degut a que la web de l’Agència de Salut Pública de Barcelona va estar aturada. Com indica la mateixa pàgina, els informes es fan a partir de les dades que subministra la Generalitat, i com s’ha fet públic hi ha hagut una revisió de les dades anteriors.
De fet, per al conjunt de Barcelona les dades actuals donen nivells d’afectats menors que fa quinze dies (uns 200 casos de menys comptabilitzats). La variació no és important però indica que la sèrie anterior ja no és completament fidedigna.
De totes maneres a la represa de la nova sèrie es fa palès que de moment el ritme de la pandèmia està baixant de forma important. Precisament ara que es fan més tests i per tant és més possible que es detectin casos lleus. En els darrers quatre dies només 43 casos, un nivell realment baix. Aquestes dades també es corresponen amb la impressió subjectiva que ens transmeten els metges hospitalaris.
Veurem si realment s’ha acabat el malson o d’aquí a uns mesos les coses tornen a agreujar-se. Si no hi ha novetats importants, aquest serà el darrer informe que publicarem. Però seguirem atents a les dades i en cas que es produís un canvi important no dubtaríem en tornar a informar.
Afectats al barri
El nombre total d’afectats al barri és de 300 persones, 3 més que l’últim recompte. Un increment de l’1%, el més petit de tots els anteriors. Del total d’infectats, 41 són residents o treballadores a residències de gent gran.
Com que s’ha produït la revisió de dades, les comparacions amb anteriors informes són impossibles. Però es manté clarament que hi ha més dones que homes afectades, excepte amb la franja d’edat de majors de 75 anys. I que el nivell d’afectació més alt ha estat en aquesta franja.
Altres números no són comparables. En concret, s’incrementa el nombre d’afectats en les franges de 35-64 anys i de 75 o més i en canvi es redueix el nombre d’afectats del grup 65-74.
També varia el pes d’afectats en residències, malgrat que aquesta darrera setmana no hi ha cap cas. Fet que podria ser degut a que s’han comptat com a residències casos de persones del barri que treballen en aquest sector. Els joves en tot cas tenen nivells molt baixos i porten setmanes sense cap nou cas i l’afectació a la infantesa es nul·la.
Quadre 1. Afectats a Prosperitat per grups d’edat i sexe
Grups d’edat
Afectats
Homes
Dones
Per 100.000
0-14
0
0
0
0
15-34
29
10
19
499
35-64
122
45
77
1.076
65-74
33
16
17
1.058
74+
116
64
52
2.067
Total
300
135
165
1.105
La situació a Nou Barris
La situació a Nou Barris és similar, si bé tenim el mateix problema de comparació que el ja detectat a Prosperitat. En l’anterior informe ja es donava el fet que a un barri se li comptessin menys casos que la setmana anterior (fet que només es pot atribuir a que hauria estat mal assignat).
En el nou còmput, dos barris més presenten menys casos que fa quinze dies. Més significatiu és l’increment de barris sense cap nou cas, si bé en altres encara hi ha increments: Turó de la Peira i Guineueta per sobre del 6% i Roquetes i Verdum per sobre del 3%.
El fet que alguns d’aquests barris estiguin entre els que tenen percentatges més elevats d’afectats obliga a mirar si no es manté algun focus que de tant en tant dona increments. Cal també veure que desprès de la revisió, els barris de Nou Barris han tornat a veure incrementat el seu percentatge de casos respecte al total de la ciutat.
Quadre 2. Casos a Nou Barris
Barris
21 de maig
4 de juny
Diferència
Vilapicina-Torre Llobeta
313
308
-5
Porta
301
307
6
Turó de la Peira
148
157
9
Can Peguera
16
16
0
Guineueta
194
206
12
Canyelles
79
78
-1
Roquetes
184
191
7
Verdum
141
146
5
Prosperitat
297
300
3
Trinitat Nova
95
95
0
Torre Baró
19
19
0
Ciutat Meridiana
92
94
2
Vallbona
40
40
0
Nou Barris
1.919
1.957
38
Barcelona
14.865
14.786
% Nou Barris/Barcelona
12,9
13,2
Si del nombre absolut de casos passem a la incidència per 100.000 habitants podem veure amb més precisió quina ha estat la intensitat de l’impacte de la pandèmia als diferents barris.
Afectacions per 100.000 habitants als barris de Nou Barris
En aquest cas el resultat està influenciat per la revisió de les dades, i com hem comentat, mentre que per al conjunt de la ciutat aquesta ha provocat una lleu reducció del nombre de casos detectats, aquesta ha afectat a pocs barris del districte i en canvi a uns quants s’han seguit comptabilitzant increments, modestos, que fan que el pes de Nou Barris en el conjunt creixi.
Si només es tenen en compte el nombre d’afectats fora de les residències, cinc barris del districte figuren entre els 10 amb més impacte: Guineueta 4rt, Roquetes 5è, Verdum 6è, Porta 8è i Prosperitat 9è. Per davant se situen la Marina del Prat Vermell, un barri molt petit que va tenir un focus a l’inici, Montbau i Vall d’Hebron, dos barris a l’entorn de l’hospital de la Vall d’Hebron on possiblement hi resideix molt personal sanitari. Completen aquest “quadre d’honor” Trinitat Vella, molt proper social i geogràficament a Nou Barris, i el Guinardó. Quan es té en compte la incidència en residències, Vallbona passa a ocupar una trista posició destacada.
Residències
Com sabem, un dels factors rellevants de la crisi sanitària ha estat l’impacte a les residències de gent gran. És obvi que territorialment és una dada molt menys significativa, perquè les residències es distribueixen de forma molt més irregular: alguns barris no en tenen cap i d’altres en tenen bastants.
Tampoc el model de gestió és el mateix, i pot haver incidit en la resposta a la crisi sanitària. Sembla bastant lògic que l’afectació hagi estat més elevada en barris com Sagrada Família (242), Dreta de l’Eixample (233) o Horta (210), on proliferen petites residències privades.
Tampoc Nou Barris ha sortit indemne d’aquest fet. Allà on hi ha hagut residències s’ha produït transmissió del virus. No tenim dades de la seva gravetat, només de quantes persones han estat afectades. I les dades inclouen tant a les persones residents com a les que hi treballen. Per això alguns barris on no hi ha residències presenten un nombre petit de casos. En el següent quadre es pot veure l’afectació a les residències i personal laboral als nostres barris.
Quadre 4. Afectats a residències a Nou Barris
Vilapicina-Torre Llobeta
79
Porta
43
Prosperitat
41
Vallbona
35
Trinitat Nova
27
Canyelles
14
Guineueta
12
Turó de la Peira
2
Verdum
1
Caldrà exigir i demanar anàlisi, explicacions i responsabilitats del que ha passat a les residències. Com potser també valdrà la pena investigar perquè fins i tot a dintre el mateix barri unes zones han estat més afectades que altres.
Les dades que subministra l’Agència permeten també veure què passa a nivell de microzones (l’equivalent a les taules de votació electoral), i les diferències entre unes i altres són significatives. Hem optat per no comentar-les per no fer massa feixucs els informes, però les dades es poden consultar i potser serà un bon material per veure si alguns factors poden haver influït o es tracta simplement d’un fet aleatori: allà on s’ha donat un cas inicial s’ha generat un focus.
De totes maneres veient aquestes dades sembla més clar que el confinament més estricte dels primers dies va ser una bona mesura, doncs les diferències es generen a l’inici de la epidèmia i desprès es mantenen constants. De vegades, assumir que hem d’acceptar normes feixugues pot ser l’opció més racional.
Ahir dimecres els professionals sanitaris es van tornar a concentrar a les portes de l’Hospital de la Vall d’Hebron (a la foto, gràcies Ino), com a molts centres hospitalaris, residencials, assistencials i sociosanitaris de Barcelona i Catalunya.
La iniciativa Sanitàries en Lluita reclama que els responsables polítics passin de les paraules als fets: més i millor contractació; reforç de l’atenció primària i comunitària; “desprivatitzar” els serveis (transport, salut mental…); atendre als determinants socials de la salut…
El temps dels aplaudiments ha passat. Volem solucions.
Carta de l’AV de Prosperitat i la Xarxa de Suport de Prospe dirigida a Gabriel Duarte, gerent del districte de Nou Barris:
Ara que sembla que, almenys de moment, el pitjor de la pandèmia ha passat, creiem que és hora d’anar tornant a la normalitat amb tota la prudència necessària.
Han estat dos mesos molt durs per a tothom. Des de l’AV, juntament amb altres entitats i col·lectius del barri (Casal de Barri, Casal de Joves, parròquia i mesquita, voluntaris) hem fet el que hem pogut creant la Xarxa Solidària de Prosperitat i treballant en contacte permanent amb la tècnica de barri, el personal dels serveis socials i dels CAP.
Les condicions de confinament han suposat un problema afegit i segur que no hem pogut arribar a tothom que ho necessitava. Tenim la percepció que la pandèmia ha agreujat problemes que ja existien i n’ha fet aparèixer de nous. Pobresa i equitat en l’educació són dos exemples.
Pensem que venen temps durs més allà dels temes sanitaris i que tenir una bona xarxa social al barri i el treball conjunt amb equipaments i serveis públics és i serà més necessari que mai.
En aquest sentit, necessitem dotar-nos de mica en mica de millors mecanismes de treball i per això donem suport a l’obertura, ni que sigui parcial, del Casal de Barri de Prosperitat, que podria facilitar la feina del conjunt de la xarxa. Les condicions de l’espai són prou bones per al treball d’un grup reduït de persones a porta tancada, i també permetria facilitar l’atenció presencial personalitzada amb cita prèvia.
Aquesta necessitat encara es fa més evident donat el fet que el centre de serveis socials d’Enric Casanovas continua tancat. Aprofitem per demanar la seva reobertura com ja hem fet a través de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris en un comunicat on demanàvem l’obertura de tots els centres de serveis socials dels barris.
Per tant, donem suport a la petició que ja ha fet el Casal. Que comenci a funcionar ens ajudarà a tothom.
Barcelona, 29 de maig de 2020
Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat Xarxa de Suport de Prosperitat
Compartim el comunicat de la Plataforma de Gestió Ciutadana, firmat per 34 entitats (9 d’elles de Nou Barris), per posar en valor la tasca dels equipaments públics gestionats pel veïnat, les seves necessitats i demandes concretes a l’Ajuntament.
La PGC, reunida en assemblea virtual el passat 28 d’abril, vam compartir la situació que estem vivint en aquests moments de màxima vulnerabilitat per a les nostres entitats i equipaments, els nostres territoris i les persones que les composem. Aquest document recull les reflexions, posicionaments i acords d’aquesta trobada, amb l’objectiu principal de posar en valor la tasca que desenvolupem als nostres llocs i espais a primera línia, amb vocació comunitària, per esdevenir infraestructures al servei de la població.
1. Sobre impactes de la Covid-19 i la crisi que se’n deriva
Arran de l’emergència sanitària i socioeconòmica de la COVID-19 i les conseqüents mesures de confinament, hem vist com a l’hora de destriar entre allò imprescindible i allò prescindible, han de prevaldre les necessitats i condicionals vitals que sostenen i reprodueixen la vida.
En aquests dies s’ha posat de manifest que:
S’identifiquen els sectors essencials que garanteixen les condicions de vida de les persones i es fa evident que el mercat no les garanteix. Ha augmentat el reconeixement generalitzat vers la necessitat de garantir allò públic i comú, encara més quan l’administració no arriba o falla.
Cal posar al centre les cures, visualitzant la interdependència de totes les persones, per reforçar les iniciatives de solidaritat i de suport mutu i arribar als col·lectius més vulnerabilitzats.
Cal potenciar una nova economia social i solidària, resilient, més democràtica, endògena, relocalitzada i de proximitat, d’utilitat social, que ens reconnecti amb els cicles de la natura.
L’anomenada “normalitat” prèvia al confinament ens empeny a unes dinàmiques de productivisme i competitivitat, de lògica de mercat i de consum de béns materials i culturals. Allò que volem és posar al centre els processos i les condicions de producció i reproducció pels quals és viable una vida sostenible: un projecte artístic, un projecte comunitari, un centre educatiu o un de sanitari.
2. Necessitats de la Gestió Ciutadana
Entenem la cultura com un dret i una funció essencial bàsica a preservar i garantir per a tothom, de cara a generar cohesió i apoderament social, promovent l’autonomia i la capacitat crítica de les persones i les comunitats.
En aquest punt volem posar en valor i reconèixer la tasca dels projectes de proximitat, especialment durant l’impacte inicial de la crisi: vetllar pels processos comunitaris que generen i sostenen la vida als entorns veïnals i a l’espai públic dels barris. És en els propis processos de creació de vida cultural que els espais i projectes comunitaris acompanyen i reforcen les xarxes de suport mutu, l’organització social i la construcció col·lectiva de respostes eficients davant les necessitats vitals.
La necessitat d’equipaments i recursos econòmics per la Gestió Ciutadana s’explica perquè el teixit associatiu i veïnal és fruit i alhora té com a objectiu la creació d’espais de trobada. En permanent exercici de creativitat col·lectiva al servei de la convivència, posa al centre el diàleg continu i la canalització de la conflictivitat, orientada a construir, des de la corresponsabilització, respostes a les necessitats socials i, per tant, a la millora constant de les condicions materials de vida, tan necessària en situacions de crisi.
La salut comunitària està directament relacionada amb l’acció del teixit veïnal per satisfer necessitats que coneixen de primera mà. Cada context és diferent i, per això, la ciutadania organitzada té capacitat i coneixement per construir projectes adequats a allò que requereixen les persones i els entorns on habiten. Els projectes de proximitat són situats i arrelats i participen d’ecosistemes on, des de la praxi de valors consensuats, s’assoleix un alt grau d’eficiència i eficàcia en la gestió de recursos públics per la construcció d’entorns vivibles, vius, crítics i saludables.
3. Demandes concretes a l’Ajuntament de Barcelona
En moments com l’actual emergència sociosanitària, que implica i implicarà un agreujament de les precaritzacions de col·lectius vulnerables i cada cop més castigats, es posa de manifest com el rol dels projectes comunitaris és cabdal i requereix de tots els recursos i infraestructures per poder dur a terme la seva tasca de construcció i articulació de comunitat.
El compromís de garantir el model de gestió ciutadana, amb el manteniment i la consolidació dels convenis. Des dels projectes de gestió ciutadana hem donat respostes de proximitat i d’urgència havent d’adaptar-nos a totes les necessitats.
Comptar amb els projectes de proximitat com a interlocutors en les diferents polítiques i accions de la ciutat per donar resposta a la situació de crisi, com és el cas del Pacte de Barcelona.
Ampliació de la conceptualització de Gestió Ciutadana a la dimensió comunitària, tot recollint els aspectes dels projectes que transcendeixen els propis del catàleg de serveis i activitats, els quals es normativitzen en funció de la tipologia administrativa dels equipaments. Aquesta dimensió comunitària requereix més recursos, altres perfils i potenciar el treball amb la resta d’actors i persones del territori.
Cal garantir i ampliar la dotació pressupostària i facilitar la continuïtat de la nostra tasca, destinada a la gestió ciutadana a la ciutat de Barcelona per dotar dels recursos necessaris a les comunitats organitzades, que hauran de fer front a noves necessitats i, per tant, generar nous recursos per donar-hi resposta.
Exigir un compromís vers l’àmbit cultural vinculat a la lògica público-cooperativa- comunitària, de base. No es pot considerar, i menys en temps de crisi, com un sector prescindible, ni reduir-lo a l’entreteniment i l’oci.
Veiem la necessitat d’intercooperar i expressem la nostra voluntat que tots els projectes comunitaris, projectes diferents en forma però amb els mateixos valors en la seva essència i praxi, siguem capaces d’articular i ampliar un espai comú en què expressem conjuntament les necessitats compartides i les reivindicacions transversals.
Cal fer efectius els pilars del paradigma que defensem i que construïm entre totes. Aquest és un moment d’excepció en què cal posar en valor i fer visible la nostra tasca constant, abans, ara i demà, per unes condicions de vida dignes.
Entitats signants
Bidó de Nou Barris (Ateneu Popular 9Barris), Plataforma d’Entitats de Roquetes (Centre Ton i Guida), Associació Juvenil Rocket Project (Kasal Joves Roquetes), La Prosperitat Cultura en Acció 2 (Casal de Barri de Prosperitat, Poliesportiu Valldaura, Xarxa Nou Barris), Associació Juvenil Sociocultural Prosperitat (Casal de Joves de Prosperitat), TASC, Turó Acció Socio Cultural (Can Basté), Associació Socio-Cultural La Cosa Nostra (Casal de Barri La Cosa Nostra), Federació Transforma Porta (Ateneu La Bòbila i Casal de Joves de Porta ), Associació de Lleure La Masia de la Guineueta (La Masia de la Guineueta), Associació Ateneu Transformadors (Casal de barri Transformadors), Associació Cultural Barri del Poblet (Ateneu El Poblet), Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar (Ateneu l’Harmonia), Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca (La Lleialtat Santsenca), Secretariat d’entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (Centre Cívic Cotxeres-Casinet, Poliesportiu La Bordeta, Poliesportiu l’Espanya Industrial, Centre Cívic el Casinet d’Hostafranchs), Associació Cultural i Social Bac de Roda (Casal de barri de Bac de Roda-Poblenou), CJB Consell de la Joventut de Barcelona (Espai Jove La Fontana, Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona-CRAJ i Punt infoJOVE Gràcia), CAB Consell d’Associacions de Barcelona (Torre Jussana, Associació Casal Font d’en Fargues (Casal Font d’en Fargues), Coordinadora Entitats de Poblenou (Casal de Barri Poblenou), Associació Cultural Casa Orlandai (Casa Orlandai), Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa (Centre Cultural La Farinera i Casal de barri Antoni Miró Peris), Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, CCCG Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia (Centre de Cultura Popular La Violeta), Federació d’Entitats de Calàbria 66 (Espai Veïnal Calàbria 66), La Troca: escola comunitària de formació permanent, Consell de Joventut d’ Horta-Guinardó (P.I.J. d’Horta Guinardó i Casal de Joves Girapells-Guinardó), Associació Xarxa Dos Deu (Casal de Barri Espai 210), Plataforma El Borsí per al Barri, Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat (FEACCC), Coordinadora d’Entitats de Poble Sec (El Sortidor i Poliesportiu les tres Xemeneies), Federació Casc Antic per la Gestió Comunitària (Casal de Barri Pou de la Figuera), Associació Casa de la Premsa.
Volem informar-vos de com han anat aquests dies de confinament en “fase 0” i com es presenta el futur.
Com sabeu, la situació excepcional ha fet que tinguem els locals tancats (el de l’AV, però també la pràctica la totalitat dels equipaments públics menys els CAP).
En el cas del centre de Serveis Socials d’Enric Casanovas el tema és greu perquè com sabeu la crisi sanitària ha derivat en més i més greus problemes socials. Des de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris i les entitats i equipaments de Prosperitat estem demanant que l’obrin ja, amb totes les prevencions que calgui.
Quant al Casal de barri, també estem pressionant perquè sigui un dels primers equipaments públics que deixin “començar” a obrir. Ho farà a poc a poc, primer a porta tancada, però per al barri serà una gran notícia poder disposar dels recursos humans i tècnics del Casal com a servei d’informació, detecció de necessitats i propostes i espai físic que puguem fer servir.
El Poliesportiu Valldaura està preparant-se per poder acollir el Casal d’Estiu anual a partir del 29 de juny.
La resta d’entitats també estem estudiant quan i de quina manera podrem començar a obrir els locals.
Els horts comunitaris Date una Huerta i Ecovincles sí que porten dies oberts i us animem a visitar-los.
Des de l’associació de veïnes i veïns ens hem posat a treballar amb les entitats del barri i del districte i amb els serveis públics (sanitaris i socials) per estendre la informació i l’ajuda per fer front a la crisi sanitària.
Com ho hem fet?
1. Traslladant tota la informació útil al blog AntivirusProspe que durant aquest dies recopila totes les novetats.
2. Coordinant-nos amb la xarxa de suport de Prosperitat, que atén necessitats i peticions del veïnat més tocat per l’aïllament o pels problemes derivats del confinament.
3. Comunicant-nos amb els altres barris, que estan treballant a nivell de districte temes d’habitatge, educació, treball, pobresa i desigualtats. Com sempre, pensem que a Nou Barris tenim problemes comuns i que cal compartir-los i organitzar-nos.
4. D’altra banda, creiem que la situació excepcional no pot tirar per terra tot el treball que durant aquest anys hem fet com a barri. Tenim unes demandes per al Pla d’Actuació Municipal que, més enllà dels ajustos que s’hagin de fer per atendre la crisi econòmica i social que vindrà, mereixen ser escoltats i posats en consideració.
A part de les propostes al PAM, per primera vegada l’Ajuntament ha posat en marxa uns pressupostos participatius als quals hem presentat dues propostes per al barri.
Podeu consultar tant les propostes al PAM com als pressupostosdes d’aquesta web.
Si ens voleu fer arribar qualsevol comentari o proposta, no dubteu a fer-ho!
Les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ens diuen que seguim en un ritme baix de contagis, però que es manté. En tota la setmana s’han detectat 7 casos més, un més que el total de la setmana anterior. Potser aquest petit increment es deu a que ara es fan proves a tots els pacients amb indicis de malaltia. Però en tot cas, indica que la pandèmia no s’ha acabat. Que hem de seguir prenent precaucions i que no seria impensable que poguéssim experimentar algun rebot perillós.
Com ja vam explicar, el primer gran estudi epidemiològic indica que el total d’afectats és molt baix respecte a la població total (un 5%), cosa que vol dir que una gran part de la població està potencialment exposada a infectar-se.
Afectats al barri
El nombre d’afectats al barri és d’un total de 297 persones, 7 més que la setmana passada. Un 2,41% més, un lleu repunt respecte a la setmana anterior (2,1%). Inclús una mica per sobre del creixement al conjunt de la ciutat (2,37%).
La majoria dels nous casos han estat, com la setmana anterior, de persones de menys de 65 anys (6/7), o sigui, entre persones que fan més vida social, bé per treball o perquè han sortit més al carrer. Dels 7 nous casos, 5 són de persones d’edat mitjana, una persona jove i una de més de 74 anys. 2 homes i 5 dones. Sembla clar que el contagi es més probable en persones que per feina o altres causes tenen un nivell més alt de contactes personals. En tot cas, l’edat és el factor més determinant. El percentatge de casos per cada 100.000 persones es més de 8 cops més gran en el cas dels majors de 74 anys que entre els joves. No hi ha cap cas d’afectació en nens i nenes.
Quadre 1. Afectats a Prosperitat per grups d’edat i sexe
Grups d’edat
Afectats
Homes
Dones
Per 100.000
0-14
0
0
0
0
15-34
29
10
19
499
35-64
118
46
72
1.041
65-74
39
18
21
1.190
74+
111
61
50
2.942
Total
297
135
162
1.087
La situació a Nou Barris
El ritme de nous casos sembla estabilitzat tant a Nou Barris com al conjunt de la ciutat. En el conjunt de Nou Barris els nous casos experimenten un creixement del 2,2%, lleugerament inferior al del conjunt (2,3%).
Però hi ha importants diferències entre barris. Uns no experimenten cap nou cas, com Ciutat Meridiana i Vallbona (en el cas de Can Peguera (-1) es deu haver rectificat un cas computat per error al barri i que ara s’ha corregit).
En l’altre extrem, alguns barris presenten taxes de creixement més altes que la mitjana: Verdum 6,8%, Torre Baró 5,5%, Guineueta 4,3%, Canyelles 2,6% i Prosperitat 2,4%. No hi ha una trajectòria coherent amb la setmana anterior. És més aviat un indicatiu que tots estem en un cert risc i que les coses poden canviar de sobte.
Quadre 2. Afectats a Nou Barris
Barris
14 de maig
21 de maig
Diferència
Vilapicina-Torre Llobeta
306
313
7
Porta
299
301
2
Turó Peira
145
148
3
Can Peguera
17
16
-1
Guineueta
186
194
8
Canyelles
77
79
2
Roquetes
181
184
3
Verdum
132
141
9
Prosperitat
290
297
7
Trinitat Nova
94
95
1
Torre Baró
18
19
1
Ciutat Meridiana
92
92
0
Vallbona
40
40
0
Nou Barris
1.877
1.919
42
Barcelona
14.520
14.865
% Nou Barris/Barcelona
12,92
12,9
Si del nombre total passem a la incidència per cada 100.000 habitants podem observar la mateixa tendència, però s’observa la diferent incidència en cada barri.
Quadre 3. Afectats per 100.000 habitants
Barris
14 de maig
21de maig
Diferència
Vilapicina Torre Llobeta
1.172
1.199
27
Porta
1.093
1.100
7
Turó de la Peira
892
910
18
Can Peguera
745
701
-44
Guineueta
1.201
1.253
52
Canyelles
1.118
1.147
29
Roquetes
1.098
1.116
18
Verdum
1.032
1.094
62
Prosperitat
1.068
1.094
26
Trinitat Nova
1.225
1.238
13
Torre Baró
612
646
34
Ciutat Meridiana
827
827
0
Vallbona
2.845
2.845
0
Nou Barris
Barcelona
867
884
17
Podem veure que en tots els casos el ritme de creixement és reduït, però en 8 barris l’increment de la incidència és superior que la de la mitjana de la ciutat. La setmana passada van ser només dos barris. No és una xifra preocupant donat que en cap cas és un creixement molt gran, però obliga a estar alerta de l’impacte del retorn a la feina (segurament molt del nostre veïnat té feines molt més presencials que en altres barris).
En anteriors informes ja hem comentat que cal tenir en compte que degut a la forta incidència de l’epidèmia a les residències, uns barris resulten més afectats que altres. Si no tenim en compte aquesta qüestió podem veure que només tres barris del districte tenen un nivell d’incidència menor que la mitja de Barcelona (705 per 100.000): Vallbona (356), Torre Barò (646) i Can Peguera (701).
Tota la resta tenim nivells superiors.
Tres barris -per ordre, Guineueta, Roquetes i Verdum- superen els 1.000 casos per 100.000 (o sigui 1%), uns altres cinc els 900 (Canyelles, Trinitat Nova, Porta, Prosperitat i Turó de la Peira), i dos els 800 (Vilapicina-Torre Llobeta i Ciutat Meridiana).
Dels deu barris de la ciutat amb major incidència de l’epidèmia sense tenir en compte l’efecte residències, quatre són de Nou Barris (Guineueta quart, Roquetes cinquè, Verdum sisè i Prosperitat desé), un de Sant Andreu (Trinitat Vella, un barri també molt lligat a Nou Barris), quatre d’Horta-Guinardó (Montbau, Vall d’Hebron, Guinardó i Baix Guinardó), possiblement molt relacionats amb el fet de trobar-se prop dels grans hospitals de la Vall d’Hebron i Sant Pau i on hi viu molt personal sanitari. El líder, però, és la Marina del Prat Vermell, un barri molt petit que va tenir un focus important i que en termes relatius ha estat el més afectat.
En conjunt les dades mostren un ritme lent d’expansió, però deixen bastants incògnites.
Cal insistir en què la pandèmia COVID-19 ha posat de manifest que l’atenció sanitària a les persones que viuen en els centres residencials era i és molt deficient (manca de referents i de continuïtat assistencial, polimedicació amb escàs control, ús excessiu de psicofàrmacs, trasllats innecessaris a serveis d’urgències hospitalaris…).
S’ha vulnerat el dret ciutadà d’accés a la cartera comú mínima de serveis sanitaris d’atenció primària del Sistema Nacional de Salut, recollit en una llei bàsica, entre els quals hi ha el dret a tenir i triar uns professionals (metgessa i infermera) de referència de l’atenció primària pública. Els responsables de Salut, els directes i els subsidiaris, han incomplert les competències i funcions relacionades amb la qualitat i seguretat dels pacients i amb l’equitat d’accés als serveis sanitaris, socials i de salut pública de les persones institucionalitzades.
Arran de l’elevat impacte en malaltia i en mortalitat que ha suposat el coronavirus, s’ha requerit el traspàs de la gestió sanitària al Departament de Salut, que ha permès fer arribar l’atenció sanitària a les persones residents, tot i que de manera tardana.
La intervenció de les metgesses i les infermeres dels centres d’atenció primària ha permès millorar la resposta sanitària a l’epidèmia, però ha suposat una nova càrrega de treball per a uns equips que ja anaven sobrecarregats de feina i escassos de professionals i de recursos.
Ara cal pensar en com es resol l’atenció sanitària en aquests centres dins del marc del sistema públic de salut, abandonant el model que ha actuat fins ara, de manera majoritària, basat en la concertació amb entitats privades i del tercer sector, que ha demostrat abastament les seves insuficiències i negligències.
En aquest sentit demanem:
– Que l’atenció sanitària als centres residencials de la gent gran i dependent passi definitivament a dependre del Departament de Salut.
– Que totes les persones que viuen en un centre residencial recuperin el seu dret com a ciutadanes i ciutadans a tenir unes professionals de referència de l’atenció primària del sistema públic de salut.
– Que els equips d’atenció primària (EAP) siguin els responsables de l’atenció sanitària a les persones residents. Que l’atenció continuada i urgent estigui també a càrrec dels serveis d’atenció primària.
– Que siguin les professionals d’infermeria les qui portin el pes de l’atenció perquè tenen capacitat i experiència per proporcionar les cures amb qualitat i liderar el treball en els centres residencials.
– Que el traspàs d’aquestes responsabilitats als EAP vagi acompanyat dels recursos econòmics, de personal i tècnics suficients per cobrir totes les necessitats, incloses les pal·liatives i psico-socials.
– Fer una planificació acurada de serveis i de recursos en funció dels centres existents a cada territori i àrea bàsica de salut.
– Que es garanteixin ara durant la pandèmia, els recursos necessaris per desenvolupar les noves tasques encomanades a AP.
– Que es proporcioni informació periòdica en els Consells de Salut territorials sobre la situació sanitària en els centres residencials per part dels EAP amb transparència i rendiment de comptes, al servei de la seguretat i la dignitat de les persones.
– Que es garanteixi la informació necessària a les famílies de les persones residents i la seva participació en la presa de decisions referents a les mesures assistencials que s’adopten.
Finalment, volem alertar sobre qualsevol temptació de crear equips específics fora dels EAP. Convé acabar amb l’actual fragmentació i diversitat d’equips assistencials, i traspassar els recursos que s’hi dediquen actualment als proveïdors d’atenció primària de cada zona, i incrementant-los quan faci falta.
Dirigim aquestes demandes als responsables dels Departaments de Salut, del Departament de Treball i Afers Socials i de l’ICS i els demanen una reunió per parlar i aprofundir en els temes exposats.
Signen aquest document: Coordinadora de la Marea Blanca de Catalunya, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Coordinadora de Residencias 5 +1, Fòrum Català d’Atenció Primària, Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès, Rebel·lió Atenció Primària, Xarxa de Dones per la Salut, Marea Blanca de Ponent i Pirineus, Grup Salut de la Regió Girona, Coordinadora SAP Muntanya, Coordinadora d’AVV i Entitats de Nou Barris, Santako Diu Prou, Federación de AAVV de Santa Coloma, Coordinadora de Grups de Dones (Santa Coloma Gramanet), SOS Gent Gran (Santa Coloma Gramanet), Sicom Solidaritat i comunicació, Plataforma d’Atenció Domiciliària de Catalunya, CONFAVC, Que No Pase Más, Dignitat Dependència, Plataforma en defensa de la Salut i la Sanitat Pública, el Prat de Llobregat, Jo Sí Sanitat Universal, Grup de Salut de Gràcia, Associació Veïnal Vila de Gràcia, Associació per a l’Acompanyament al Final de la Vida HospiceCat, Pactes de Silenci
Les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ens indiquen que seguim en un ritme molt baix d’increment de casos. En tota la setmana s’han detectat 6 casos més al barri, poc més de la meitat que la setmana anterior.
Encara que tot apunta que anem cap al final d’aquesta primera onada, les autoritats sanitàries alerten de possibles rebrots. El primer gran estudi epidemiològic indica que el total d’afectats és molt baix respecte a la població total (un 5%), cosa que vol dir que una gran part de la població està potencialment exposada a infectar-se.
A mesura que el desconfinament avanci, augmenten els contactes personals i la possibilitat de nous contagis. I queda també la incògnita de si a la tardor, amb temperatures a la baixa, es pot donar una segona onada. Davant de tots els dubtes per resoldre, ens ha de guiar el principi de precaució i hem de seguir les recomanacions sanitàries.
Afectats al barri
El nombre total d’afectats al barri és de 290 persones, 6 més que la setmana passada. Un 2,1% més, la meitat de creixement que la setmana anterior. Del total d’infectats, 37 són residents o treballadores a residències de gent gran.
Només 3 dels nous casos són persones majors de 64 anys, i d’ells només una de més de 75. Dels 6 nous casos 3 són persones d’edat mitjana, una persona jove i una entre 64 i 75. 3 homes i 3 dones.
Sembla clar que el contagi és més probable amb persones que per feina o altres causes tenen un nivell més alt de contactes personals. En tot cas, l’edat és el factor més determinant. El percentatge de casos per cada 100.000 persones es més de 8 cops més gran en el cas dels majors de 74 anys que en els joves. No hi ha cap cas d’afectació en nens i nenes.
Quadre 1. Afectats a Prosperitat per grups d’edat i sexe
Grups d’edat
Afectats
Homes
Dones
Per 100.000
0-14
0
0
0
0
15-34
28
9
19
482
35-64
113
45
68
997
65-74
39
18
20
1.269
74+
110
61
49
3.994
Total
290
133
156
1.046
La situació a Nou Barris
Aquesta millora és palpable al conjunt de Nou Barris i de la ciutat. De fet, el ritme de frenada és més gran a Nou Barris que a la resta: Mentre que el total de casos registrats a Nou Barris augmenta un 2%, al conjunt de la ciutat ho fa un 3,3%. No és una evolució regular, ni al mateix districte ni a la ciutat. Dels barris del districte només dos -Ciutat Meridiana i Turó de la Peira- han tingut un creixement de casos superior a la mitjana de Barcelona, però com que es tracta d’un nombre de casos reduït, caldrà veure si és un fet aïllat o el manteniment d’una tendència preocupant.
Quadre 2. Nombre de casos registrats a Nou Barris
Barris
7 de maig
14 de maig
Diferència
Vilapicina-Torre Llobeta
304
306
2
Porta
291
299
8
Turó de la Peira
138
145
7
Can Peguera
17
17
0
Guineueta
182
186
4
Canyelles
77
77
0
Roquetes
180
181
1
Verdum
128
132
4
Prosperitat
284
290
6
Trinitat Nova
93
94
1
Torre Baró
18
18
0
Ciutat Meridiana
88
92
4
Vallbona
40
40
0
Nou Barris
1.840
1.877
37
Barcelona
14.046
14.520
474
% Nou Barris/Barcelona
13,09%
12,92
En quatre barris -Vallbona, Torre Baró, Canyelles i Can Peguera- no s’ha produït cap nova infecció. Els altres dos barris a part del Turó de la Peira que presenten xifres de més de 5 nous casos -Porta i Prosperitat- són els que tenen més població del districte i el seu creixement -2,7% i 2,1% respectivament- es troba clarament per sota del conjunt de la ciutat.
S’ha acabat, a més, l’aparició d’infeccions a les residències. Sembla que finalment la intervenció ha permès frenar aquest drama que ha afectat a diverses instal·lacions del districte.
Si del nombre total passem a la incidència per cada 100.000 habitants encara resulta més evident la frenada dels nous casos.
Quadre 3. Afectats per 100.000 habitants
Barris
7 de maig
14 de maig
Diferència
Vilapicina-Torre Llobeta
1.165
1.172
7
Porta
1.064
1.093
28
Turó de la Peira
849
892
43
Can Peguera
745
745
0
Guineueta
1.176
1.201
25
Canyelles
1.118
1.118
0
Roquetes
1.092
1.098
6
Verdum
1.000
1.032
32
Prosperitat
1.046
1.068
22
Trinitat Nova
1.212
1.225
13
Torre Baró
612
612
0
Ciutat Meridiana
791
827
36
Vallbona
2.845
2.845
0
Nou Barris
Barcelona
839
867
28
Podem veure que en tots els casos el ritme de creixement es reduït i només els dos barris esmentats anteriorment -Turó de la Peira i Ciutat Meridiana-, superen el creixement del conjunt de la ciutat. En anteriors informes ja hem comentat que cal tenir en compte que degut a la forta incidència de l’epidèmia a les residències, uns barris resulten més afectats que altres. Si no tenim en compte aquesta qüestió i comparem per igual tots els barris, trobem una forma més adequada de comparar els territoris.
Només dos barris del districte tenen en aquest cas un nivell d’incidència menor que la mitjana de Barcelona (691 per 100.000): Vallbona (356) i Torre Barò (612). Tota la resta tenim nivells superiors, cosa que obliga a preguntar-se quin paper han tingut les desigualtats de renda i condicions de vida sobre el desenvolupament del virus.
Tres barris -per ordre, Guineueta, Roquetes i Verdum- superen els 1.000 casos per 100.000 (o sigui 1%), quatre els 900 (Canyelles, Trinitat Nova, Porta i Prosperitat), dos els 800 (Vilapicina-Torre Llobeta i Turó de la Peira) i altres dos els 700 (Ciutat Meridiana i Can Peguera).
A veure si la propera setmana les dades són encara millors.
Aquest informe basat en les dades que proporciona diàriament l’Agència de Salut Pública de Barcelona és la continuació del que vam publicat el passat 30 d’abril.
Seguim en un ritme molt baix d’increment de casos. En tota la setmana s’han detectat 11 casos més, un menys que la setmana anterior. Això ens indica que si bé hem entrat en una fase de fre de la pandèmia, aquesta no s’ha acabat. Segueix un degoteig de persones infectades que justifica la necessitat d’estar alerta i que no passem a la fase 1.
Afectats al barri
El nombre total d’afectats al barri és de 284 persones, 11 més que la setmana passada. Un 4% més, un ritme decreixent. Del total d’infectats, 37 són residents o treballadores de residències de gent gran. Malgrat que en conjunt hem entrat en una fase de moderació de la pandèmia, les properes setmanes seran clau per veure què passa a partir de l’increment de les sortides al carrer i per tant dels contagis potencials.
La majoria de casos nous han estat, com la setmana anterior, de persones de menys de 65 anys (8/11), o sigui, entre persones que fan més vida social, bé per anar a treballar o perquè han sortit més al carrer per fer compres. Dels tres nous casos, dos són persones majors de 64 anys, i només una de més de 75.
Quadre 1. Afectats a Prosperitat per grups d’edat i sexe
Grups d’edat
Afectats
Homes
Dones
Per 100.000
0-14
0
0
0
0
15-34
27
8
19
465
35-64
109
44
65
962
65-74
38
18
20
1.330
74+
110
61
49
2.915
Total
284
131
153
1.046
Un anàlisi per sexe i grups d’edat mostra que es mantenen les mateixes tendències que en dies anteriors. Hi ha més dones que homes infectades. Les dones dominen a tots els grups d’edat excepte en els majors de 74 anys, on són els homes els més afectats. Segurament la feina, el tipus de feina, explica aquesta situació, si bé hi poden incidir altres factors. En tot cas, l’edat es el factor més determinant. El percentatge de casos per cada 100.000 persones és gairebé 7 cops més gran en el cas dels majors de 74 anys respecte dels joves. No hi ha cap cas d’afectació en nens i nenes.
La situació a Nou Barris
A la resta de barris del districte l’evolució ha estat força semblant, amb petits matisos. En general el ritme de creixement s’està frenant i és clarament inferior a la mitjana de Barcelona. Sembla com si la infecció s’anés traslladant des de Nou Barris i Horta-Guinardó (els dos districtes més castigats) cap a l’Eixample i altres barris (les Corts, Sants, etc.). Un element molt important és que, sobretot a l’Eixample, encara s’estan entrant a la base de dades moltes residències, on els percentatges d’afectats són importants.
Quadre 2. Nombre de casos registrats a Nou Barris
Barris
30 d’abril
7 de maig
Diferència
Vilapicina-Torre Llobeta
289
304
15
Porta
280
291
11
Turó de la Peira
128
138
10
Can Peguera
17
17
0
Guineueta
171
182
11
Canyelles
76
77
1
Roquetes
178
180
2
Verdum
124
128
4
Prosperitat
273
284
11
Trinitat Nova
90
93
3
Torre Baró
17
18
1
Ciutat Meridiana
84
88
4
Vallbona
34
40
6
Nou Barris
1.761
1.840
79
Barcelona
12.867
14.046
11,79
% Nou Barris/Barcelona
13,68%
13,09%
El creixement de casos a tots els barris del districte és clarament inferior al del conjunt de la ciutat, on en una setmana el nombre d’afectats ha crescut un 9,16%. A Nou Barris els majors creixements es donen a barris que estaven al nivell baix d’afectacions, com Turó de la Peira (7,8%) o Torre Baró (5,8%). Prosperitat està en una posició mitjana, amb un creixement del 4%. L’única excepció en aquesta tendència està a Vallbona, que ha experimentat un increment del 17,6% (quasi el doble que Barcelona). S’ha de tenir en compte, però, que es tracta d’un barri amb poca població i on gairebé la totalitat d’afectats (també aquesta setmana) estan a la residència del barri. En conjunt, Nou Barris té un pes decreixent en el conjunt de la ciutat.
Quant a les residències, excepte el cas ja comentat de Vallbona, la resta de barris que tenen aquests equipaments no han experiment quasi bé cap de nou, cosa que mostra que si la intervenció s’hagués fet abans potser la incidència hauria estat menor.
Si del nombre total passem a la incidència per cada 100.000 habitants, encara resulta més evident la frenada dels nous casos.
Quadre 3. Afectats per 100.000 habitants
Barris
30 d’abril
7 de maig
Diferència
Vilapicina-Torre Llobeta
1.065
1.165
100
Porta
969
1.064
95
Turó de la Peira
744
849
105
Can Peguera
658
745
87
Guineueta
1.059
1.176
117
Canyelles
1.074
1.118
44
Roquetes
1.007
1.092
85
Verdum
938
1.000
62
Prosperitat
962
1.046
76
Trinitat Nova
1.107
1.212
105
Torre Baró
476
612
136
Ciutat Meridiana
719
791
72
Vallbona
2.134
2.845
711
Nou Barris
Barcelona
701
839
228
Nomès el cas de Vallbona trenca la norma per la raó ja explicada. L’ordre d’afectació dels barris continua pràcticament igual. Prosperitat ocupa la vuitena posició de nivell d’afectació. Cal però matisar la situació, ja que aquest és el percentatge total que inclou les persones infectades en residències. Com que no tots els barris en tenen, val la pena veure què passa sense tenir en compte aquestes afectacions.
En aquest cas, Guineueta passa a ser el barri més afectat (1.105 casos per 100.000), seguit de molt a prop per Roquetes (1.092). Prosperitat es situa en sisena posició, amb el mateix nivell que Porta (910 afectats), un 35% més que el nivell mitjà de Barcelona. En canvi, Vallbona és el barri on fora de la residència el nivell d’afectats és menor (356).
Aquesta setmana la web inclou una nova avaluació. Com que la pandèmia ha afectat de forma molt desigual segons l’edat, potser que un barri tingui una major o menor incidència segons l’estructura d’edat de la seva població. La nova estimació calcula la incidència tenint en compte aquestes diferències d’edat. Quan es fa aquest càlcul, la situació del barri millora. En aquest cas seriem el segon barri amb menys afectació després de Vallbona. O sigui, que una part de la incidència té que veure amb què el barri és més envellit que altres i que té residències. Això no canvia el problema, però ajuda a entendre’l.
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Cookie settingsACCEPT
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
