Autor: Av Prosperitat

Les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ens diuen que seguim en un ritme baix de contagis, però que es manté. En tota la setmana s’han detectat 7 casos més, un més que el total de la setmana anterior. Potser aquest petit increment es deu a que ara es fan proves a tots els pacients amb indicis de malaltia. Però en tot cas, indica que la pandèmia no s’ha acabat. Que hem de seguir prenent precaucions i que no seria impensable que poguéssim experimentar algun rebot perillós.

Com ja vam explicar, el primer gran estudi epidemiològic indica que el total d’afectats és molt baix respecte a la població total (un 5%), cosa que vol dir que una gran part de la població està potencialment exposada a infectar-se.

Afectats al barri

El nombre d’afectats al barri és d’un total de 297 persones, 7 més que la setmana passada. Un 2,41% més, un lleu repunt respecte a la setmana anterior (2,1%). Inclús una mica per sobre del creixement al conjunt de la ciutat (2,37%).

La majoria dels nous casos han estat, com la setmana anterior, de persones de menys de 65 anys (6/7), o sigui, entre persones que fan més vida social, bé per treball o perquè han sortit més al carrer. Dels 7 nous casos, 5 són de persones d’edat mitjana, una persona jove i una de més de 74 anys. 2 homes i 5 dones. Sembla clar que el contagi es més probable en persones que per feina o altres causes tenen un nivell més alt de contactes personals. En tot cas, l’edat és el factor més determinant. El percentatge de casos per cada 100.000 persones es més de 8 cops més gran en el cas dels majors de 74 anys que entre els joves. No hi ha cap cas d’afectació en nens i nenes.

Quadre 1. Afectats a Prosperitat per grups d’edat i sexe

Grups d’edat	Afectats	Homes	Dones	Per 100.000
0-14	0	0	0	0
15-34	29	10	19	499
35-64	118	46	72	1.041
65-74	39	18	21	1.190
74+	111	61	50	2.942
Total	297	135	162	1.087

La situació a Nou Barris

El ritme de nous casos sembla estabilitzat tant a Nou Barris com al conjunt de la ciutat. En el conjunt de Nou Barris els nous casos experimenten un creixement del 2,2%, lleugerament inferior al del conjunt (2,3%).

Però hi ha importants diferències entre barris. Uns no experimenten cap nou cas, com Ciutat Meridiana i Vallbona (en el cas de Can Peguera (-1) es deu haver rectificat un cas computat per error al barri i que ara s’ha corregit).

En l’altre extrem, alguns barris presenten taxes de creixement més altes que la mitjana: Verdum 6,8%, Torre Baró 5,5%, Guineueta 4,3%, Canyelles 2,6% i Prosperitat 2,4%. No hi ha una trajectòria coherent amb la setmana anterior. És més aviat un indicatiu que tots estem en un cert risc i que les coses poden canviar de sobte.

Quadre 2. Afectats a Nou Barris

Barris	14 de maig	21 de maig	Diferència
Vilapicina-Torre Llobeta	306	313	7
Porta	299	301	2
Turó Peira	145	148	3
Can Peguera	17	16	-1
Guineueta	186	194	8
Canyelles	77	79	2
Roquetes	181	184	3
Verdum	132	141	9
Prosperitat	290	297	7
Trinitat Nova	94	95	1
Torre Baró	18	19	1
Ciutat Meridiana	92	92	0
Vallbona	40	40	0
Nou Barris	1.877	1.919	42
Barcelona	14.520	14.865
% Nou Barris/Barcelona	12,92	12,9

Si del nombre total passem a la incidència per cada 100.000 habitants podem observar la mateixa tendència, però s’observa la diferent incidència en cada barri.

Quadre 3. Afectats per 100.000 habitants

Barris	14 de maig	21de maig	Diferència
Vilapicina Torre Llobeta	1.172	1.199	27
Porta	1.093	1.100	7
Turó de la Peira	892	910	18
Can Peguera	745	701	-44
Guineueta	1.201	1.253	52
Canyelles	1.118	1.147	29
Roquetes	1.098	1.116	18
Verdum	1.032	1.094	62
Prosperitat	1.068	1.094	26
Trinitat Nova	1.225	1.238	13
Torre Baró	612	646	34
Ciutat Meridiana	827	827	0
Vallbona	2.845	2.845	0
Nou Barris
Barcelona	867	884	17

Podem veure que en tots els casos el ritme de creixement és reduït, però en 8 barris l’increment de la incidència és superior que la de la mitjana de la ciutat. La setmana passada van ser només dos barris. No és una xifra preocupant donat que en cap cas és un creixement molt gran, però obliga a estar alerta de l’impacte del retorn a la feina (segurament molt del nostre veïnat té feines molt més presencials que en altres barris).

En anteriors informes ja hem comentat que cal tenir en compte que degut a la forta incidència de l’epidèmia a les residències, uns barris resulten més afectats que altres. Si no tenim en compte aquesta qüestió podem veure que només tres barris del districte tenen un nivell d’incidència menor que la mitja de Barcelona (705 per 100.000): Vallbona (356), Torre Barò (646) i Can Peguera (701).

Tota la resta tenim nivells superiors.

Tres barris -per ordre, Guineueta, Roquetes i Verdum- superen els 1.000 casos per 100.000 (o sigui 1%), uns altres cinc els 900 (Canyelles, Trinitat Nova, Porta, Prosperitat i Turó de la Peira), i dos els 800 (Vilapicina-Torre Llobeta i Ciutat Meridiana).

Dels deu barris de la ciutat amb major incidència de l’epidèmia sense tenir en compte l’efecte residències, quatre són de Nou Barris (Guineueta quart, Roquetes cinquè, Verdum sisè i Prosperitat desé), un de Sant Andreu (Trinitat Vella, un barri també molt lligat a Nou Barris), quatre d’Horta-Guinardó (Montbau, Vall d’Hebron, Guinardó i Baix Guinardó), possiblement molt relacionats amb el fet de trobar-se prop dels grans hospitals de la Vall d’Hebron i Sant Pau i on hi viu molt personal sanitari. El líder, però, és la Marina del Prat Vermell, un barri molt petit que va tenir un focus important i que en termes relatius ha estat el més afectat.

En conjunt les dades mostren un ritme lent d’expansió, però deixen bastants incògnites.

Cal insistir en què la pandèmia COVID-19 ha posat de manifest que l’atenció sanitària a les persones que viuen en els centres residencials era i és molt deficient (manca de referents i de continuïtat assistencial, polimedicació amb escàs control, ús excessiu de psicofàrmacs, trasllats innecessaris a serveis d’urgències hospitalaris…).

S’ha vulnerat el dret ciutadà d’accés a la cartera comú mínima de serveis sanitaris d’atenció primària del Sistema Nacional de Salut, recollit en una llei bàsica, entre els quals hi ha el dret a tenir i triar uns professionals (metgessa i infermera) de referència de l’atenció primària pública. Els responsables de Salut, els directes i els subsidiaris, han incomplert les competències i funcions relacionades amb la qualitat i seguretat dels pacients i amb l’equitat d’accés als serveis sanitaris, socials i de salut pública de les persones institucionalitzades.

Arran de l’elevat impacte en malaltia i en mortalitat que ha suposat el coronavirus, s’ha requerit el traspàs de la gestió sanitària al Departament de Salut, que ha permès fer arribar l’atenció sanitària a les persones residents, tot i que de manera tardana.

La intervenció de les metgesses i les infermeres dels centres d’atenció primària ha permès millorar la resposta sanitària a l’epidèmia, però ha suposat una nova càrrega de treball per a uns equips que ja anaven sobrecarregats de feina i escassos de professionals i de recursos.

Ara cal pensar en com es resol l’atenció sanitària en aquests centres dins del marc del sistema públic de salut, abandonant el model que ha actuat fins ara, de manera majoritària, basat en la concertació amb entitats privades i del tercer sector, que ha demostrat abastament les seves insuficiències i negligències.

En aquest sentit demanem:

– Que l’atenció sanitària als centres residencials de la gent gran i dependent passi definitivament a dependre del Departament de Salut.

– Que totes les persones que viuen en un centre residencial recuperin el seu dret com a ciutadanes i ciutadans a tenir unes professionals de referència de l’atenció primària del sistema públic de salut.

– Que els equips d’atenció primària (EAP) siguin els responsables de l’atenció sanitària a les persones residents. Que l’atenció continuada i urgent estigui també a càrrec dels serveis d’atenció primària.

– Que siguin les professionals d’infermeria les qui portin el pes de l’atenció perquè tenen capacitat i experiència per proporcionar les cures amb qualitat i liderar el treball en els centres residencials.

– Que el traspàs d’aquestes responsabilitats als EAP vagi acompanyat dels recursos econòmics, de personal i tècnics suficients per cobrir totes les necessitats, incloses les pal·liatives i psico-socials.

– Fer una planificació acurada de serveis i de recursos en funció dels centres existents a cada territori i àrea bàsica de salut.

– Que es garanteixin ara durant la pandèmia, els recursos necessaris per desenvolupar les noves tasques encomanades a AP.

– Que es proporcioni informació periòdica en els Consells de Salut territorials sobre la situació sanitària en els centres residencials per part dels EAP amb transparència i rendiment de comptes, al servei de la seguretat i la dignitat de les persones.

– Que es garanteixi la informació necessària a les famílies de les persones residents i la seva participació en la presa de decisions referents a les mesures assistencials que s’adopten.

Finalment, volem alertar sobre qualsevol temptació de crear equips específics fora dels EAP. Convé acabar amb l’actual fragmentació i diversitat d’equips assistencials, i traspassar els recursos que s’hi dediquen actualment als proveïdors d’atenció primària de cada zona, i incrementant-los quan faci falta.

Dirigim aquestes demandes als responsables dels Departaments de Salut, del Departament de Treball i Afers Socials i de l’ICS i els demanen una reunió per parlar i aprofundir en els temes exposats.

Signen aquest document: Coordinadora de la Marea Blanca de Catalunya, Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona, Coordinadora de Residencias 5 +1, Fòrum Català d’Atenció Primària, Plataforma per la Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès, Rebel·lió Atenció Primària, Xarxa de Dones per la Salut, Marea Blanca de Ponent i Pirineus, Grup Salut de la Regió Girona, Coordinadora SAP Muntanya, Coordinadora d’AVV i Entitats de Nou Barris, Santako Diu Prou, Federación de AAVV de Santa Coloma, Coordinadora de Grups de Dones (Santa Coloma Gramanet), SOS Gent Gran (Santa Coloma Gramanet), Sicom Solidaritat i comunicació, Plataforma d’Atenció Domiciliària de Catalunya, CONFAVC, Que No Pase Más, Dignitat Dependència, Plataforma en defensa de la Salut i la Sanitat Pública, el Prat de Llobregat, Jo Sí Sanitat Universal, Grup de Salut de Gràcia, Associació Veïnal Vila de Gràcia, Associació per a l’Acompanyament al Final de la Vida HospiceCat, Pactes de Silenci