Com ja s’explicava en un article publicat a Carrer el 2 de maig de 2019, a Barcelona hi ha al voltant de 13.000 persones que viuen en residències assistides. Del total de 245 centres , 23 són de titularitat pública, 4 de l’Ajuntament i 19 de la Generalitat, i tots estan gestionats per empreses privades amb afany de lucre, lucre que obtenen pagant sous de misèria a les seves treballadores, amb plantilles minses i per tant sense proporcionar el benestar que necessitarien els seus residents. A això hem d’afegir la nul·la vigilància per part de l’Administració en el compliment de les condicions presentades en el contracte d’adjudicació.
Per parlar de la situació en què es trobaven aquestes residències des de la Favb vàrem sol·licitar una entrevista amb la llavors consellera, Dolors Bassa, i posteriorment amb Chakir El Homrani, ambdues sense resposta.
Pel que fa a la vigilància de la salut de les persones que viuen en residències, a Barcelona tenim la singularitat que la prestació de serveis de salut de la població que depèn del CatSalut i del Consorci de Salut de Barcelona va ser contractada a l’empresa privada Mutuam al 2009, sense cap transparència sobre el detall de l’activitat contractada i la seva avaluació, i traient la competència i el pressupost corresponent a la majoria de Centres d’Atenció Primària.
Per aquest motiu les persones que viuen a les residències assistides veuen vulnerats els seus drets de ciutadania ja que queden excloses de part de la cartera de serveis sanitaris i programes de salut en general, sense oblidar altres drets com el de participació, que haurien de mantenir independentment del lloc on visquin. La realitat és que les persones que passen a viure en residències es tornen invisibles en general i sobretot, i més greu, per a les Administracions, que tenen el deure i la responsabilitat de l’ordenació, supervisió i avaluació de la provisió de serveis tant sanitaris com socials.
Des de 2017, juntament amb familiars d’algunes residències hem estat reclamant al Consorci Sanitari de Barcelona (CSB), que l’assistència sanitària a les residències es dugui a terme pels Centres d’Atenció Primària que corresponguin al territori, es rescindeixi el contracte a Mutuam i que el pressupost es passi a Primària. Aquesta possibilitat va ser negada diverses vegades, l’última el 10 de desembre 2019, on en una reunió conjunta amb el gerent i la directora d’Atenció al Ciutadà i Participació del mateix CSB, en la qual ens van dir que ells no podien entrar a les residències perquè les persones residents estaven “institucionalitzades”.
El que ha succeït en la pandèmia COVID-19, de postergar l’atenció a les persones grans que viuen en residències tot i saber que eren persones d’alt risc per l’edat, les condicions de convivència i dependència dels familiars per manca de personal, demostra la total incompetència i indolència de les persones que comanden el nostre sistema de salut i d’atenció a les persones vulnerables.
A Barcelona aquesta desgràcia tan gran es podria haver minimitzat si en els tres anys que portem reivindicant davant del Consorci Sanitari de Barcelona el compliment dels seus deures com a responsables de salut de les persones que viuen a la ciutat, s’hagessin fet efectius.
Al marge de les responsabilitats que hauran de ser depurades, exigim en l’àmbit de les residències assistides de la gent gran (RAS) que:
– Es respectin tots els drets de les persones que tenen el seu domicili a una residència. Concretament la garantia a l’equitat en la cobertura i accessibilitat als serveis sanitaris i socials, com la resta de la població. I molt especialment pel que fa referència a la cartera de serveis de l’Atenció Primària de Salut.
– El compliment de totes les lleis i normatives que vetllen per la salut pública.
– L’avaluació continua, la intervenció i participació social i la transparència pública.
– Responsabilitats sobre els polítics i gestors de l’administració competent que no han vetllat pel compliment de les lleis.
– Responsabilitats sobre les direccions de les residències per no haver denunciat oportunament qualsevol tipus d’incompliment per part de l’administració responsable que impossibilités complir amb l’encàrrec de vetllar per les cures amb dignitat de les persones que hi viuen.
Comissió de Salut de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona
