Ahir dimecres els professionals sanitaris es van tornar a concentrar a les portes de l’Hospital de la Vall d’Hebron (a la foto, gràcies Ino), com a molts centres hospitalaris, residencials, assistencials i sociosanitaris de Barcelona i Catalunya.
La iniciativa Sanitàries en Lluita reclama que els responsables polítics passin de les paraules als fets: més i millor contractació; reforç de l’atenció primària i comunitària; “desprivatitzar” els serveis (transport, salut mental…); atendre als determinants socials de la salut…
El temps dels aplaudiments ha passat. Volem solucions.
La tasques de les cures i de la llar són essencials per a la vida, però no sempre tenen el reconeixement i protecció que mereixen. Tant per a les persones que s’hi dediquen professionalment com les que no, que fonamentalment són dones, s’han posat en marxa recursos municipals.
La llum, l’aigua i el gas són un dret bàsic i tothom n’ha de tenir el subministrament garantit. Pots informar-te a les oficines d’assessorament que, tot i que encara no estan obertes de manera presencial, tenen nou telèfon i correu per a Nou Barris:
Carta de l’AV de Prosperitat i la Xarxa de Suport de Prospe dirigida a Gabriel Duarte, gerent del districte de Nou Barris:
Ara que sembla que, almenys de moment, el pitjor de la pandèmia ha passat, creiem que és hora d’anar tornant a la normalitat amb tota la prudència necessària.
Han estat dos mesos molt durs per a tothom. Des de l’AV, juntament amb altres entitats i col·lectius del barri (Casal de Barri, Casal de Joves, parròquia i mesquita, voluntaris) hem fet el que hem pogut creant la Xarxa Solidària de Prosperitat i treballant en contacte permanent amb la tècnica de barri, el personal dels serveis socials i dels CAP.
Les condicions de confinament han suposat un problema afegit i segur que no hem pogut arribar a tothom que ho necessitava. Tenim la percepció que la pandèmia ha agreujat problemes que ja existien i n’ha fet aparèixer de nous. Pobresa i equitat en l’educació són dos exemples.
Pensem que venen temps durs més allà dels temes sanitaris i que tenir una bona xarxa social al barri i el treball conjunt amb equipaments i serveis públics és i serà més necessari que mai.
En aquest sentit, necessitem dotar-nos de mica en mica de millors mecanismes de treball i per això donem suport a l’obertura, ni que sigui parcial, del Casal de Barri de Prosperitat, que podria facilitar la feina del conjunt de la xarxa. Les condicions de l’espai són prou bones per al treball d’un grup reduït de persones a porta tancada, i també permetria facilitar l’atenció presencial personalitzada amb cita prèvia.
Aquesta necessitat encara es fa més evident donat el fet que el centre de serveis socials d’Enric Casanovas continua tancat. Aprofitem per demanar la seva reobertura com ja hem fet a través de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris en un comunicat on demanàvem l’obertura de tots els centres de serveis socials dels barris.
Per tant, donem suport a la petició que ja ha fet el Casal. Que comenci a funcionar ens ajudarà a tothom.
Barcelona, 29 de maig de 2020
Associació de Veïnes i Veïns de Prosperitat Xarxa de Suport de Prosperitat
Compartim el comunicat de la Plataforma de Gestió Ciutadana, firmat per 34 entitats (9 d’elles de Nou Barris), per posar en valor la tasca dels equipaments públics gestionats pel veïnat, les seves necessitats i demandes concretes a l’Ajuntament.
La PGC, reunida en assemblea virtual el passat 28 d’abril, vam compartir la situació que estem vivint en aquests moments de màxima vulnerabilitat per a les nostres entitats i equipaments, els nostres territoris i les persones que les composem. Aquest document recull les reflexions, posicionaments i acords d’aquesta trobada, amb l’objectiu principal de posar en valor la tasca que desenvolupem als nostres llocs i espais a primera línia, amb vocació comunitària, per esdevenir infraestructures al servei de la població.
1. Sobre impactes de la Covid-19 i la crisi que se’n deriva
Arran de l’emergència sanitària i socioeconòmica de la COVID-19 i les conseqüents mesures de confinament, hem vist com a l’hora de destriar entre allò imprescindible i allò prescindible, han de prevaldre les necessitats i condicionals vitals que sostenen i reprodueixen la vida.
En aquests dies s’ha posat de manifest que:
S’identifiquen els sectors essencials que garanteixen les condicions de vida de les persones i es fa evident que el mercat no les garanteix. Ha augmentat el reconeixement generalitzat vers la necessitat de garantir allò públic i comú, encara més quan l’administració no arriba o falla.
Cal posar al centre les cures, visualitzant la interdependència de totes les persones, per reforçar les iniciatives de solidaritat i de suport mutu i arribar als col·lectius més vulnerabilitzats.
Cal potenciar una nova economia social i solidària, resilient, més democràtica, endògena, relocalitzada i de proximitat, d’utilitat social, que ens reconnecti amb els cicles de la natura.
L’anomenada “normalitat” prèvia al confinament ens empeny a unes dinàmiques de productivisme i competitivitat, de lògica de mercat i de consum de béns materials i culturals. Allò que volem és posar al centre els processos i les condicions de producció i reproducció pels quals és viable una vida sostenible: un projecte artístic, un projecte comunitari, un centre educatiu o un de sanitari.
2. Necessitats de la Gestió Ciutadana
Entenem la cultura com un dret i una funció essencial bàsica a preservar i garantir per a tothom, de cara a generar cohesió i apoderament social, promovent l’autonomia i la capacitat crítica de les persones i les comunitats.
En aquest punt volem posar en valor i reconèixer la tasca dels projectes de proximitat, especialment durant l’impacte inicial de la crisi: vetllar pels processos comunitaris que generen i sostenen la vida als entorns veïnals i a l’espai públic dels barris. És en els propis processos de creació de vida cultural que els espais i projectes comunitaris acompanyen i reforcen les xarxes de suport mutu, l’organització social i la construcció col·lectiva de respostes eficients davant les necessitats vitals.
La necessitat d’equipaments i recursos econòmics per la Gestió Ciutadana s’explica perquè el teixit associatiu i veïnal és fruit i alhora té com a objectiu la creació d’espais de trobada. En permanent exercici de creativitat col·lectiva al servei de la convivència, posa al centre el diàleg continu i la canalització de la conflictivitat, orientada a construir, des de la corresponsabilització, respostes a les necessitats socials i, per tant, a la millora constant de les condicions materials de vida, tan necessària en situacions de crisi.
La salut comunitària està directament relacionada amb l’acció del teixit veïnal per satisfer necessitats que coneixen de primera mà. Cada context és diferent i, per això, la ciutadania organitzada té capacitat i coneixement per construir projectes adequats a allò que requereixen les persones i els entorns on habiten. Els projectes de proximitat són situats i arrelats i participen d’ecosistemes on, des de la praxi de valors consensuats, s’assoleix un alt grau d’eficiència i eficàcia en la gestió de recursos públics per la construcció d’entorns vivibles, vius, crítics i saludables.
3. Demandes concretes a l’Ajuntament de Barcelona
En moments com l’actual emergència sociosanitària, que implica i implicarà un agreujament de les precaritzacions de col·lectius vulnerables i cada cop més castigats, es posa de manifest com el rol dels projectes comunitaris és cabdal i requereix de tots els recursos i infraestructures per poder dur a terme la seva tasca de construcció i articulació de comunitat.
El compromís de garantir el model de gestió ciutadana, amb el manteniment i la consolidació dels convenis. Des dels projectes de gestió ciutadana hem donat respostes de proximitat i d’urgència havent d’adaptar-nos a totes les necessitats.
Comptar amb els projectes de proximitat com a interlocutors en les diferents polítiques i accions de la ciutat per donar resposta a la situació de crisi, com és el cas del Pacte de Barcelona.
Ampliació de la conceptualització de Gestió Ciutadana a la dimensió comunitària, tot recollint els aspectes dels projectes que transcendeixen els propis del catàleg de serveis i activitats, els quals es normativitzen en funció de la tipologia administrativa dels equipaments. Aquesta dimensió comunitària requereix més recursos, altres perfils i potenciar el treball amb la resta d’actors i persones del territori.
Cal garantir i ampliar la dotació pressupostària i facilitar la continuïtat de la nostra tasca, destinada a la gestió ciutadana a la ciutat de Barcelona per dotar dels recursos necessaris a les comunitats organitzades, que hauran de fer front a noves necessitats i, per tant, generar nous recursos per donar-hi resposta.
Exigir un compromís vers l’àmbit cultural vinculat a la lògica público-cooperativa- comunitària, de base. No es pot considerar, i menys en temps de crisi, com un sector prescindible, ni reduir-lo a l’entreteniment i l’oci.
Veiem la necessitat d’intercooperar i expressem la nostra voluntat que tots els projectes comunitaris, projectes diferents en forma però amb els mateixos valors en la seva essència i praxi, siguem capaces d’articular i ampliar un espai comú en què expressem conjuntament les necessitats compartides i les reivindicacions transversals.
Cal fer efectius els pilars del paradigma que defensem i que construïm entre totes. Aquest és un moment d’excepció en què cal posar en valor i fer visible la nostra tasca constant, abans, ara i demà, per unes condicions de vida dignes.
Entitats signants
Bidó de Nou Barris (Ateneu Popular 9Barris), Plataforma d’Entitats de Roquetes (Centre Ton i Guida), Associació Juvenil Rocket Project (Kasal Joves Roquetes), La Prosperitat Cultura en Acció 2 (Casal de Barri de Prosperitat, Poliesportiu Valldaura, Xarxa Nou Barris), Associació Juvenil Sociocultural Prosperitat (Casal de Joves de Prosperitat), TASC, Turó Acció Socio Cultural (Can Basté), Associació Socio-Cultural La Cosa Nostra (Casal de Barri La Cosa Nostra), Federació Transforma Porta (Ateneu La Bòbila i Casal de Joves de Porta ), Associació de Lleure La Masia de la Guineueta (La Masia de la Guineueta), Associació Ateneu Transformadors (Casal de barri Transformadors), Associació Cultural Barri del Poblet (Ateneu El Poblet), Federació d’Entitats Socioculturals i de Lleure de Sant Andreu de Palomar (Ateneu l’Harmonia), Coordinadora d’Entitats per la Lleialtat Santsenca (La Lleialtat Santsenca), Secretariat d’entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta (Centre Cívic Cotxeres-Casinet, Poliesportiu La Bordeta, Poliesportiu l’Espanya Industrial, Centre Cívic el Casinet d’Hostafranchs), Associació Cultural i Social Bac de Roda (Casal de barri de Bac de Roda-Poblenou), CJB Consell de la Joventut de Barcelona (Espai Jove La Fontana, Centre de Recursos per a les Associacions Juvenils de Barcelona-CRAJ i Punt infoJOVE Gràcia), CAB Consell d’Associacions de Barcelona (Torre Jussana, Associació Casal Font d’en Fargues (Casal Font d’en Fargues), Coordinadora Entitats de Poblenou (Casal de Barri Poblenou), Associació Cultural Casa Orlandai (Casa Orlandai), Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa (Centre Cultural La Farinera i Casal de barri Antoni Miró Peris), Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, CCCG Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia (Centre de Cultura Popular La Violeta), Federació d’Entitats de Calàbria 66 (Espai Veïnal Calàbria 66), La Troca: escola comunitària de formació permanent, Consell de Joventut d’ Horta-Guinardó (P.I.J. d’Horta Guinardó i Casal de Joves Girapells-Guinardó), Associació Xarxa Dos Deu (Casal de Barri Espai 210), Plataforma El Borsí per al Barri, Federació d’Entitats Amigues de Can Carol i Consolat (FEACCC), Coordinadora d’Entitats de Poble Sec (El Sortidor i Poliesportiu les tres Xemeneies), Federació Casc Antic per la Gestió Comunitària (Casal de Barri Pou de la Figuera), Associació Casa de la Premsa.
Compartim aquest recull d’informació sobre els ajuts de la Generalitat disponibles actualment, desglossats per serveis bàsics, laboral, economia personal i familiar, habitatge i empreses i autònoms.
Volem informar-vos de com han anat aquests dies de confinament en “fase 0” i com es presenta el futur.
Com sabeu, la situació excepcional ha fet que tinguem els locals tancats (el de l’AV, però també la pràctica la totalitat dels equipaments públics menys els CAP).
En el cas del centre de Serveis Socials d’Enric Casanovas el tema és greu perquè com sabeu la crisi sanitària ha derivat en més i més greus problemes socials. Des de la Coordinadora d’Associacions de Veïns i Entitats de Nou Barris i les entitats i equipaments de Prosperitat estem demanant que l’obrin ja, amb totes les prevencions que calgui.
Quant al Casal de barri, també estem pressionant perquè sigui un dels primers equipaments públics que deixin “començar” a obrir. Ho farà a poc a poc, primer a porta tancada, però per al barri serà una gran notícia poder disposar dels recursos humans i tècnics del Casal com a servei d’informació, detecció de necessitats i propostes i espai físic que puguem fer servir.
El Poliesportiu Valldaura està preparant-se per poder acollir el Casal d’Estiu anual a partir del 29 de juny.
La resta d’entitats també estem estudiant quan i de quina manera podrem començar a obrir els locals.
Els horts comunitaris Date una Huerta i Ecovincles sí que porten dies oberts i us animem a visitar-los.
Des de l’associació de veïnes i veïns ens hem posat a treballar amb les entitats del barri i del districte i amb els serveis públics (sanitaris i socials) per estendre la informació i l’ajuda per fer front a la crisi sanitària.
Com ho hem fet?
1. Traslladant tota la informació útil al blog AntivirusProspe que durant aquest dies recopila totes les novetats.
2. Coordinant-nos amb la xarxa de suport de Prosperitat, que atén necessitats i peticions del veïnat més tocat per l’aïllament o pels problemes derivats del confinament.
3. Comunicant-nos amb els altres barris, que estan treballant a nivell de districte temes d’habitatge, educació, treball, pobresa i desigualtats. Com sempre, pensem que a Nou Barris tenim problemes comuns i que cal compartir-los i organitzar-nos.
4. D’altra banda, creiem que la situació excepcional no pot tirar per terra tot el treball que durant aquest anys hem fet com a barri. Tenim unes demandes per al Pla d’Actuació Municipal que, més enllà dels ajustos que s’hagin de fer per atendre la crisi econòmica i social que vindrà, mereixen ser escoltats i posats en consideració.
A part de les propostes al PAM, per primera vegada l’Ajuntament ha posat en marxa uns pressupostos participatius als quals hem presentat dues propostes per al barri.
Podeu consultar tant les propostes al PAM com als pressupostosdes d’aquesta web.
Si ens voleu fer arribar qualsevol comentari o proposta, no dubteu a fer-ho!
El dilluns 25 de maig reobren els centres de Serveis Socials de Porta-Vilapiscina-Torrellobeta, Turó de la Peira i Roquetes. Ens n’alegrem, però no és suficient per atendre la problemàtica social que hi ha als nostres barris.
El passat 5 de maig la Coordinadora d’Associacions de Veïnes i Entitats de Nou Barris ja va fer la demanda de manera oficial al ple del districte: que reobrin de manera urgent TOTS el centres dels barris. És la millor manera de detectar els problemes i arribar a la població de manera eficaç.
Com en el cas de l’equipament que estava de guàrdia, els tres centres oberts als barris donaran prioritat a l’atenció de persones i col·lectius en situació d’urgència, com infants en risc, casos de violència masclista, persones grans o dependents sense suport de l’entorn i situacions de necessitat extrema.
Es podrà demanar hora en cita prèvia al telèfon habitual de serveis socials (93 619 73 11) o anar presencialment als centres oberts. L’atenció es continuarà prestant prioritàriament de manera telemàtica i presencialment si ho requereix la situació.
L’horari excepcional de l’atenció presencial als centres de Serveis Socials serà de dilluns a divendres, de 9 a 14h.
L’horari d’atenció telefònica, de dilluns a dijous de 9:00 a 14:00 hores i de 16:00 a 19:00 hores i divendres de 9 a 14h.
Les dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona ens diuen que seguim en un ritme baix de contagis, però que es manté. En tota la setmana s’han detectat 7 casos més, un més que el total de la setmana anterior. Potser aquest petit increment es deu a que ara es fan proves a tots els pacients amb indicis de malaltia. Però en tot cas, indica que la pandèmia no s’ha acabat. Que hem de seguir prenent precaucions i que no seria impensable que poguéssim experimentar algun rebot perillós.
Com ja vam explicar, el primer gran estudi epidemiològic indica que el total d’afectats és molt baix respecte a la població total (un 5%), cosa que vol dir que una gran part de la població està potencialment exposada a infectar-se.
Afectats al barri
El nombre d’afectats al barri és d’un total de 297 persones, 7 més que la setmana passada. Un 2,41% més, un lleu repunt respecte a la setmana anterior (2,1%). Inclús una mica per sobre del creixement al conjunt de la ciutat (2,37%).
La majoria dels nous casos han estat, com la setmana anterior, de persones de menys de 65 anys (6/7), o sigui, entre persones que fan més vida social, bé per treball o perquè han sortit més al carrer. Dels 7 nous casos, 5 són de persones d’edat mitjana, una persona jove i una de més de 74 anys. 2 homes i 5 dones. Sembla clar que el contagi es més probable en persones que per feina o altres causes tenen un nivell més alt de contactes personals. En tot cas, l’edat és el factor més determinant. El percentatge de casos per cada 100.000 persones es més de 8 cops més gran en el cas dels majors de 74 anys que entre els joves. No hi ha cap cas d’afectació en nens i nenes.
Quadre 1. Afectats a Prosperitat per grups d’edat i sexe
Grups d’edat
Afectats
Homes
Dones
Per 100.000
0-14
0
0
0
0
15-34
29
10
19
499
35-64
118
46
72
1.041
65-74
39
18
21
1.190
74+
111
61
50
2.942
Total
297
135
162
1.087
La situació a Nou Barris
El ritme de nous casos sembla estabilitzat tant a Nou Barris com al conjunt de la ciutat. En el conjunt de Nou Barris els nous casos experimenten un creixement del 2,2%, lleugerament inferior al del conjunt (2,3%).
Però hi ha importants diferències entre barris. Uns no experimenten cap nou cas, com Ciutat Meridiana i Vallbona (en el cas de Can Peguera (-1) es deu haver rectificat un cas computat per error al barri i que ara s’ha corregit).
En l’altre extrem, alguns barris presenten taxes de creixement més altes que la mitjana: Verdum 6,8%, Torre Baró 5,5%, Guineueta 4,3%, Canyelles 2,6% i Prosperitat 2,4%. No hi ha una trajectòria coherent amb la setmana anterior. És més aviat un indicatiu que tots estem en un cert risc i que les coses poden canviar de sobte.
Quadre 2. Afectats a Nou Barris
Barris
14 de maig
21 de maig
Diferència
Vilapicina-Torre Llobeta
306
313
7
Porta
299
301
2
Turó Peira
145
148
3
Can Peguera
17
16
-1
Guineueta
186
194
8
Canyelles
77
79
2
Roquetes
181
184
3
Verdum
132
141
9
Prosperitat
290
297
7
Trinitat Nova
94
95
1
Torre Baró
18
19
1
Ciutat Meridiana
92
92
0
Vallbona
40
40
0
Nou Barris
1.877
1.919
42
Barcelona
14.520
14.865
% Nou Barris/Barcelona
12,92
12,9
Si del nombre total passem a la incidència per cada 100.000 habitants podem observar la mateixa tendència, però s’observa la diferent incidència en cada barri.
Quadre 3. Afectats per 100.000 habitants
Barris
14 de maig
21de maig
Diferència
Vilapicina Torre Llobeta
1.172
1.199
27
Porta
1.093
1.100
7
Turó de la Peira
892
910
18
Can Peguera
745
701
-44
Guineueta
1.201
1.253
52
Canyelles
1.118
1.147
29
Roquetes
1.098
1.116
18
Verdum
1.032
1.094
62
Prosperitat
1.068
1.094
26
Trinitat Nova
1.225
1.238
13
Torre Baró
612
646
34
Ciutat Meridiana
827
827
0
Vallbona
2.845
2.845
0
Nou Barris
Barcelona
867
884
17
Podem veure que en tots els casos el ritme de creixement és reduït, però en 8 barris l’increment de la incidència és superior que la de la mitjana de la ciutat. La setmana passada van ser només dos barris. No és una xifra preocupant donat que en cap cas és un creixement molt gran, però obliga a estar alerta de l’impacte del retorn a la feina (segurament molt del nostre veïnat té feines molt més presencials que en altres barris).
En anteriors informes ja hem comentat que cal tenir en compte que degut a la forta incidència de l’epidèmia a les residències, uns barris resulten més afectats que altres. Si no tenim en compte aquesta qüestió podem veure que només tres barris del districte tenen un nivell d’incidència menor que la mitja de Barcelona (705 per 100.000): Vallbona (356), Torre Barò (646) i Can Peguera (701).
Tota la resta tenim nivells superiors.
Tres barris -per ordre, Guineueta, Roquetes i Verdum- superen els 1.000 casos per 100.000 (o sigui 1%), uns altres cinc els 900 (Canyelles, Trinitat Nova, Porta, Prosperitat i Turó de la Peira), i dos els 800 (Vilapicina-Torre Llobeta i Ciutat Meridiana).
Dels deu barris de la ciutat amb major incidència de l’epidèmia sense tenir en compte l’efecte residències, quatre són de Nou Barris (Guineueta quart, Roquetes cinquè, Verdum sisè i Prosperitat desé), un de Sant Andreu (Trinitat Vella, un barri també molt lligat a Nou Barris), quatre d’Horta-Guinardó (Montbau, Vall d’Hebron, Guinardó i Baix Guinardó), possiblement molt relacionats amb el fet de trobar-se prop dels grans hospitals de la Vall d’Hebron i Sant Pau i on hi viu molt personal sanitari. El líder, però, és la Marina del Prat Vermell, un barri molt petit que va tenir un focus important i que en termes relatius ha estat el més afectat.
En conjunt les dades mostren un ritme lent d’expansió, però deixen bastants incògnites.
This website uses cookies to improve your experience. We'll assume you're ok with this, but you can opt-out if you wish. Cookie settingsACCEPT
Privacy & Cookies Policy
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
